Isa Moren, la inquietud per moure la cultura

“Si els nens valien la pena, valia la pena sacrificar, i així s’ha demostrat”. “Tot el que es fa al Petit Ballet està reconegut i es fa des del més profund del cor”

21/11/2013 - Barcelona

Isabel Moreno, coneguda professionalment amb el nom d’Isa Moren, ha representat des dels seus inicis tot un icona d’actitud pionera i disciplinària quant al món de la dansa i la cultura. Fa més de quaranta anys que es va instal·lar al barri de Sant Martí de Provençals amb l’objectiu de difondre l’amor per l’art i uns valors intrínsecs que encara es preserven a través de la seva escola de dansa, situada al carrer Agricultura. 

Isa Moren a la seva escola de Dansa

Els anys de la transició nacional van significar un canvi social pel barri de Sant Martí de Provençals. Associacions i entitats reclamaven els seus drets així com la creació d’equipaments i serveis, els quals no responien a les necessitats bàsiques dels seus veïns i veïnes. També va ser el moment d’un gran canvi: el del Centre Cívic Sant Martí. Aquest edifici havia pertangut a la Secció Femenina de la Falange Espanyola, però, passada aquesta etapa, els veïns volien recuperar-lo per tal de crear un centre de barri destinat a dur a terme activitats i projectes, dedicats sobretot als ciutadans d’aquest barri. La coreògrafa Isa Moren destaca que, “gràcies als pares d’ alumnes i a l’ associació de Sant Martí, es va poder impulsar un projecte  que va durar dos anys en aquest edifici (1979 -1981)”. En aquest centre s’impartia ballet popular; les classes de dansa i música es realitzaven a la sala d’estar de la Residència (actual bar del centre cívic); a la sala d’actes es solien reunir els diumenges i era on es representaven les actuacions. S’ensenyava dansa regional, catalana, aragonesa, jotes, etc.

“El centre de barri que en aquells moments començava a tenir forma, no tenia res a veure amb els que s’organitzen avui dia”, assenyala Moren, sinó que “era d’aquells centres on la gent jove sobretot, anava a formar-se, amb grups de música, amb amics i amigues; era com un centre de joventut amb gent que gaudia estar allà”. El Ballet Popular de Sant Martí de Provençals dirigit per Isa Moren va arribar a tenir fins a cinc-cents alumnes, i es va convertir en un dels col·lectius que més va fer per la cultura al barri durant aquells anys.

Quadre amb diferents ballarins i artistes
que foren de l'escola de dansa Isa Moren

Malgrat tot, el treball dels veïns no va ser reconegut com calia per part de l’Administració, ja que alguns dels col·lectius que van ocupar l’edifici a finals dels setanta , com l’escola d’Isa Moren, es van quedar fora, segons el que es desprèn del llibre Sant Martí de Provençals, de la vila al barri de Manuel Martínez i Néstor Bogajo. <<L’escola de dansa es va veure obligada a abandonar l’edifici durant les seves obres de remodelació. La directora del ballet explica que van buscar un altre local, en principi provisional, on continuar les seves activitats. La regidora del districte Núria Gispert es va fer càrrec del primer lloguer, però en deixar l’administració i després de les reformes al centre, ningú no els va tornar a cridar. >>. “Nosaltres pagàvem molt poc per estar al centre, perquè només érem professorat; tot va canviar en tenir un local propi, on tu mateixa et montes la teva pròpia escola; al principi va ser una mica trist”, afirma Moren.

El canvi a l’escola privada es va fer notar especialment quant al nombre de persones assistents; hi havia uns preus i no tothom els podia pagar per qüestions econòmiques generalment. “He tingut nenes que han estat becades, per mi mateixa, perquè tenien una gran vocació; alguns d’ells ja són professionals, de manera que he fet com de mecenes, perquè realment no hi havia la possibilitat econòmica per part d’alguns pares (...) Si tenen valia, val la pena ajudar-los”. L’any 1981 també es un altre moment de canvi quant al nom de la institució que passà d’anomenar-se Ballet Popular de Sant Martí de Provençals, per dir-se Petit Ballet de Barcelona, una Associació Cultural que ara per ara té la seu en l'escola de la coreògrafa, al carrer Agricultura. Moren explica que allò va ser una pena: “m’hauria agradat que l’Ajuntament, la regidoria en aquell moment o els que hi haguessin estat al centre, contemplaren la dansa com a part primordial pel barri”.

L’escola, a partir d’aquí, es va especialitzar en la dansa i es va professionalitzar fins exercir un paper rellevant en l’acostament de la cultura als veïns del barri, sobretot als més joves. Moren, però, replica que actualment ens trobem amb una falta de titulació a l’hora d’impartir dansa; una situació injusta, diu, per aquells que porten tota una vida d’estudi i treball a través dels quals s’ha assolit un prestigi. Per aquest motiu insisteix en el fet de la manca d’un centre on tots els nens puguin estudiar i on tot fos més assequible: “Quan tu vens des d’ avall, i has fet tot amb tant d’esforç, penses, perquè no? Si jo puc, per que no fer que altres persones puguin també? Realment tinc l’esperança que es pugui fer en el barri alguna cosa amb cara i ulls, dedicat sobretot a aquest barri i a la gent amb menys possibilitats”.

Andrea Ariet i Isa Moren a l'escola de dansa Isa Moren

Al cap i a la fi, la coreògrafa destaca l’esforç i el treball aconseguits; la ressonància que gràcies a l’escola ha tingut el nom de Sant Martí de Provençals. D’altra banda, quant a valors, assenyala que la joventut visqui més d’allò que és el carrer, i que gràcies a la dansa, es pot assolir. L’esperit del sacrifici que els nens del Petit Ballet demostren, diu, és una cerca de sensacions internes, intrínseques, que avui en dia estan perduts, i que motiven l’aprenentatge del respecte i la convivència.

“Ara per ara, la situació del Petit Ballet, és altruista, tant les actuacions com les participacions en festivals. El problema són les despeses, per exemple, en utilitzar el teatre de l’escola La Caixa ja suposa 1500 € anuals , 10 hores setmanals, més despeses com la Responsabilitat Civil dels nens del Petit Ballet i la assegurança; és una situació insostenible”, remarca Moren. “L’oportunitat de poder refer el treball en el centre cívic seria ideal; és el suport d’uns i altres per tal que el Petit ballet pugui continuar endavant”.

Malgrat tot, Moren manifesta el seu agraïment pel suport que sempre ha rebut per part de l'Administració de Sant Martí; molt remarcablement, en l'actitud de comptar amb el Petit Ballet per esdeveniments de tot tipus, amb especial rellevància la inauguració de la Gran Via, el Parc Central, així com altres actes del districte.